La Plataforma “Vallès Oriental vol Acollir”, a través d’aquest manifest vol exposar la seva preocupació per la dificultat continua i manifesta d’empadronar als ciutadans que resideixen en aquest municipi i en concret les persones que arriben de països extracomunitaris.
Tenint en compte el que disposa la legislació vigent i el que consta en l’informe presentat l’any 2011 pel Síndic de Greuges davant el Parlament:
- La legislació actual sobre els empadronaments deixa clar que el padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns d’un municipi i que tota persona que viu a Espanya està obligada a inscriure’s en el padró del municipi en el que resideixi habitualment. Així doncs tota persona que viu en un municipi (inclosos persones migrades, amb independència de la seva situació administrativa) té l’obligació d’empadronar-se i per tant l’administració local té l’obligació d’empadronar quan es demostra que la persona viu al municipi.
- L’article 59.2 del Reial decret 1690/1986, d’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals, no obliga a acreditar el títol possessori sobre l’habitatge com a requisit per a la inscripció en el domicili que es declara com a habitual. Al contrari, aquest títol només és un document que pot servir per verificar que el veí resideix efectivament al domicili que vol fer constar al padró, i pot ser substituït per altres documents acreditatius o per una actuació de comprovació del mateix ajuntament. Des d’aquesta perspectiva, l’exigència del títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge, prevista en l’article 59.2 del reglament esmentat, té l’única finalitat d’acreditar la residència efectiva a l’habitatge, però no legitima la denegació de la inscripció quan es pot comprovar que la persona resideix a l’habitatge declarat, encara que sense títol. Per aquest mateix motiu, i en sentit contrari, l’acreditació de títol possessori no legitima, per sí mateixa, la inscripció al padró, de manera que si es comprova que la persona no resideix al domicili declarat, correspon tramitar la baixa d’ofici, malgrat que disposi del títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge, ja que s’ha verificat que la residència declarada no es correspon amb la realitat.
Això mateix ha ressaltat en diferents la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística. La darrera ocasió ha estat per mitjà de la Resolució 30 de gener de 2015, en la que es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró municipal. Concretament es determina amb claredat que
(…) la posibilidad de que el Ayuntamiento solicite del vecino «el título que legitime la ocupación de la vivienda» (art. 59.2 del Reglamento de Población y Demarcación Territorial de las Entidades Locales) no atribuye a las Administraciones Locales ninguna competencia para juzgar cuestiones de propiedad, de arrendamientos urbanos o, en general, de naturaleza jurídico-privada, sino que tiene por única finalidad servir de elemento de prueba para acreditar que, efectivamente, el vecino habita en el domicilio que ha indicado.
A més, aquesta Resolució estableix que la inscripció en el padró es produeix amb independència de les “circumstàncies físiques, higiènic-sanitàries o d’altra índole que afectin el domicili” i, per tant, “s’ha d’acceptar com a domicili qualsevol adreça on efectivament visquin els veïns i, d’altra banda, el fet que es pugui i s’hagi de recórrer a una adreça fictícia en els supòsits en què una persona que no disposa de sostre resideix habitualment al municipi i sigui coneguda pels serveis socials corresponents”.
- El padró no és un instrument per combatre les situacions de sobre-ocupació. Existeixen mecanismes específics regulats pel Parlament de Catalunya en la Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret d’habitatge, i la normativa que la desplega, quan determina les actuacions que poden dur a terme les administracions competents en aquests casos, en ús de les seves potestats inspectores i sancionadores. El padró municipal d’habitants és un instrument escaient per detectar aquestes situacions i, en conseqüència, la presentació de la cèdula d’habitabilitat no ha de ser un requisit obligatori per inscriure’s al padró municipal d’habitants.
SOL·LICITEM
- Que s’empadroni sempre que el domicili que el ciutadà refereix com el lloc en el que viu, amb independència dels documents que pugui aportar per demostrar-ho.
- Que quan la sol·licitud d’empadronament sigui sense domicili fix, les administracions, amb la supervisió dels serveis socials de l’ajuntament i les entitats locals, permeti a les persones sol·licitants puguin empadronar-se en l’adreça d’un centre municipal de serveis socials.
- Que el pla d’habitatge local inclogui una reserva d’habitatge social destinada a l’empadronament, per poder fer front als casos de necessitat de resposta a emergències d’empadronament a persones o famílies sense habitatge.
- Que les administracions locals, a través dels seus organismes d’empadronament, donin sempre resposta per escrit de qualsevol sol·licitud d’empadronament, encara que considerin que no procedeix la inscripció padronal.
- Que donat que el fet de no estar empadronat dificulta la tramitació de la residència de les persones migrades en situació irregular, s’avisi per mòbil i a través de l’adreça del domicili, dels canvis o caducitats padronals.
- Més agilitat en la tramitació de les sol·licituds, no demorant en cap cas la resposta més enllà 3 mesos, termini que disposa l’article 21.3 de la Llei 39/2015, del procediment Administratiu Comú de les Administracions Públiques.
En definitiva, sol·licitem que les administracions locals utilitzin el padró com el que és: un mecanisme d’inclusió i convivència, és a dir, un instrument per garantir els drets i deures dels ciutadans i ciutadanes del municipi, facilitant els drets universals fonamentals com la salut i l’educació, i en cas de persones immigrades sense permís de residència, poder acreditar el temps de residència a l’Estat espanyol per poder regularitzar la seva situació. D’aquesta manera, no només s’estarà complint la llei sinó que s’evitarà la discriminació de les persones més vulnerables, persones sense sostre o persones que viuen en habitatges sense subministraments bàsics.
Clica aquí per adherir-te a aquest manifest